Aquella casa enmig
del cel
era tan bonica
com una serp
fosforescent
caminant sobre
l’aigua de la foscor.
Aquella feliç
tristor
em feia mirar-me
al mirall
d’un vermell
blavissim.
Més tard
vaig tenir ganes de
menjar
vaig fer un puré
d’arbre i grapes
sobre la taula sense
potes
que flotava en
l’aire.
En sortir de casa
vaig agafar
l’avió que nedava
enmig del carrer
per anar a casa de
l’abella transparent.
Aicilef
