jueves, 21 de marzo de 2013

Aquella casa



Aquella casa enmig del cel
era tan bonica
com una serp fosforescent
caminant sobre l’aigua de la foscor.

Aquella feliç tristor
em feia mirar-me
al mirall
d’un vermell blavissim.

Més tard
vaig tenir ganes de menjar
vaig fer un puré d’arbre i grapes
sobre la taula sense potes
que flotava en l’aire.

En sortir de casa vaig agafar
l’avió que nedava
enmig del carrer
per anar a casa de l’abella transparent.

Aicilef


No hay comentarios:

Publicar un comentario